Área Oftalmológica Avanzada Dr. Vergés . C/Dalmases 42, 08017 Barcelona     |     93 551 33 00     |     info@cverges.com
 
CATALA | CASTELLANO | ENGLISH    
Youtube Facebook Blog Pacientes Blog Profesionales Twitter  LinkedIn RSS News
 
AA

La menopausa és la causa més freqüent “d’ull sec” en les dones

Una de les causes més freqüents d'ull sec és la que s'associa amb la menopausa. El descens de les hormones sexuals produeix alteracions en l'epiteli de la superfície ocular, en les glàndules llagrimals i les glàndules de meibomi, provocant la molesta sensació de "sorreta", de sequedat als ulls.

Quan parlem de menopausa cal considerar un període de temps que va des dels 3-5 anys anteriors a la retirada de la menstruació, fins als 10 anys posteriors, és el que anomenem perimenopausa o climateri. Sempre es produeix una reducció de les hormones sexuals, bàsicament estrògens i progesterona i el que sabem actualment és que aquestes hormones actuen en múltiples zones de l'organisme, inclosos els ulls.

El quadre d'ull sec que es produeix associat amb la menopausa, té unes característiques especials, es tracta d'un procés ocular que sol anar acompanyat d'altres trastorns generals propis de la menopausa. Potser el que més destaca en els nostres pacients és l'ansietat que ocasiona el procés ocular.

Sol tractar-se d'un pacient que refereix fortes molèsties oculars que no li deixen realitzar la seva vida normal, té moltes dificultats per concentrar-se, per mantenir la vista en un text, ordinador o simplement veure la televisió. Unes molèsties que apareixen en obrir els ulls al matí i que es mantenen la resta del dia. Aquestes molèsties impossibiliten realitzar les tasques normals, generant una sensació d'impotència que pot acabar en un quadre depressiu.

 

L'ull sec associat a la menopausa és molt invalidant i pot generar forta ansietat

És important recordar que la menopausa sol acompanyar-se d'un cert grau de depressió. No sabem si és conseqüència dels canvis hormonals o simplement d'un procés exogen fruit dels canvis físics que l´acompanyen, però el fet és que en aquests casos, quan s'instaura un cert grau de depressió, sol acompanyar-se de més molèsties subjectives i entre elles sol aparèixer l'ull sec, amb una vivència molt invalidant per qui la pateix, especialment si l'entorn no hi ajuda.

En aquests casos és fonamental afrontar el problema de forma conjunta entre el oftalmòleg i l'endocrí o el ginecòleg. És bàsic establir una estratègia per tractar el problema en tota la seva extensió. L'experiència ens ha ensenyat que tractar només les molèsties oculars no acabarà de solucionar el problema.

A nivell ocular es solen utilitzar llàgrimes artificials i gels o cremes que lubrifiquen,  però en la majoria de casos no solucionen el problema ja que se´n fa un abús i acaben per desencadenar un quadre tòxic que agreuja encara més les molèsties. Són un bon complement però cal enfocar el tractament d'una altra manera.

 

A més de les llàgrimes artificials són necessaris els col·liris de plasma sanguini i el sondatge de les glàndules de Meibomi


El tractament ocular ha d'anar encaminat a millorar les zones sensibles als canvis hormonals, bàsicament a reforçar l'epiteli de la superfície ocular. Aquest tractament consisteix en l´us de col·liris preparats a partir del plasma sanguini (sèrum autòleg), antiinflamatoris de forma puntual per millorar la glàndula llagrimal i sondatge de les glàndules de meibomi, unes glàndules de les parpelles que s'encarreguen de secretar els lípids, el greix, que necessita la llàgrima per lubrificar la superfície ocular i evitar la ràpida evaporació de la llàgrima. En la menopausa es produeix l'atròfia de les glàndules de meibomi, un procés que s'inicia amb l'obstrucció del conducte de sortida, així el contingut no pot alliberar-se, s'acumula en el seu interior i contribueix a l'atròfia de la glàndula, per això és important realitzar la reobertura de l'orifici de sortida i el sondatge de la glàndula per netejar el seu contingut i ajudar al fet que torni a funcionar.

Junt amb el tractament oftalmològic hi trobem les mesures sistèmiques, bàsicament dirigides a regular els símptomes associats als canvis hormonals. És cert que en la majoria de casos no es realitza teràpia hormonal de substitució, ja que a nivell ocular s´ha comprovat que produeix un agreujament dels símptomes, efecte contrari al que es busca.

 

És necessària la col·laboració de ginecòlegs i endocrins per a un tractament ocular i sistèmic.

Actualment es realitza tractament selectiu dels símptomes i dels possibles efectes secundaris, com alteracions cardiovasculars i osteoporosis. L'exercici físic, una bona alimentació i la cura de la pell, sol ser la base perquè les molèsties es redueixin en grau significatiu.

Cal parar una especial atenció en el tema de la depressió associada a la menopausa. L'experiència ens mostra que les pacients que la pateixen els costa admetre que la tenen i encara més realitzar qualsevol tipus de tractament. És necessari afrontar-la amb especial cura però establint una pauta que ajudi a millorar-la, en cas contrari els símptomes generals s'incrementen, igual que els oculars, podent arribar a situacions totalment invalidants.

 

L'ull sec en la menopausa s'agreuja quan hi ha un cert grau de depressió


En el nostre centre recomanem una acció conjunta amb ginecòlegs i molt especialment amb endocrins, que valorin la situació hormonal dels pacients, les possibles disfuncions de l'eix hipotàlem-hipofisiari-ovàric i els nivells de neurotransmissors, per establir un tractament que els equilibri. En aquests casos l'experiència ha estat molt bona, aconseguint que els pacients millorin no només les molèsties oculars, sinó tot el quadre general que acompanya al climateri, un període de temps que pot estendre's fins a 10 anys després del moment de la menopausa.

tornar