Área Oftalmológica Avanzada Dr. Vergés . C/Dalmases 42, 08017 Barcelona     |     93 551 33 00     |     info@cverges.com
 
CATALA | CASTELLANO | ENGLISH    
Youtube Facebook Blog Pacientes Blog Profesionales Twitter  LinkedIn RSS News
 
AA
 
 

QUÈ ÉS L'AMBLIOPIA?

 L'ambliopia és una disminució de la visió i de totes les habilitats visuals en un ull que no es va desenvolupar amb normalitat durant la infància. En llenguatge corrent s'acostuma a denominar com a "ull gandul". Acostuma a passar que en la infància, durant la fase de desenvolupament de la visió, un ull evoluciona correctament i l'altre no a causa d'algun problema durant la gestació, en el part o en edats posteriors.

Encara que és més freqüent que únicament sigui un ull l'afectat per ambliopia, també pot donar-se una ambliopia bilateral, estant ambdós ulls en nivells de visió inferiors a la normalitat. Aquesta condició és relativament comuna, afectant a 4 de cada 100 persones. L'ambliopia pot ser corregida únicament si és tractada durant la infància o edats primerenques, a partir dels 9-12 anys la recuperació és molt més complexa o, fins i tot irreversible. Els pares han d'estar alertats sobre aquesta amenaça visual en els seus fills.

En la majoria d'exàmens mèdics i revisions escolars que es realitzen en els nens, hi ha un apartat de les proves destinat a l'anàlisi de la visió. Si es detecten anomalies en l'agudesa visual s'hauran de remetre a l'oftalmòleg. És aconsellable realitzar una revisió mèdica visual a tots els nens als tres anys o fins i tot abans si hi ha antecedents familiars.

 EL DESENVOLUPAMENT NORMAL DE LA VISIÓ

 Encara que els nounats són capaços de veure, la visió millorarà sobre el primer mes de vida quan s'incrementa l'ús dels ulls. Durant els primers anys de la infància, el sistema visual roman en un estat de canvi continu. La visió segueix el seu procés d'evolució amb l'adequat ús de la mateixa. No obstant això, si els ulls no s'utilitzen per algun procés patològic o altres causes (cataractes, cicatrius corneals), les habilitats visuals disminueixen. Transcorreguts els nou primers anys de la vida, el sistema visual ha completat la seva formació i serà molt difícil recuperar el grau de visió que no s'hagi aconseguit en aquest moment.

 Per aconseguir una agudesa visual normal, és necessari un desenvolupament adequat i equilibrat d'ambdós ulls. L'accés a algunes professions està limitat per a persones que només tenen visió en un ull. A més, la visió en un sol ull pot perdre's més tard, al llarg de la vida, a causa d'un accident o d'una malaltia, per la qual cosa és essencial que l'altre ull tingui una visió normal. Per aquest motiu, l'ambliopia ha de ser detectada i tractada al més aviat possible.

 CAUSES I SÍMPTOMES

 L'ambliopia és causada per una alteració que afecta al desenvolupament normal de la visió durant el procés d'evolució o aprenentatge. Sovint això succeeix quan no existeix una alineació entre ambdós ulls com en el cas d'un estrabisme. L'ambliopia també pot passar quan un ull no enfoca igual que l'altre perquè presenta un major grau d'hipermetropia, miopia o astigmatisme. Aquest enfocament incorrecte pot fer que "s'anul·li" un ull arribant a ser ambliop o gandul, i generant una dependència de l'ull amb millor visió. Una alteració ocular com una cataracta congènita (opacificació del cristal·lí que impedeix que els rajos de llum siguin enfocats nítidament en la retina), pot generar una ambliopia. Qualsevol factor que dificulti o impedeixi una imatge clara i nítida focalitzada en l'ull, pot portar cap al desenvolupament d'una ambliopia en la infantesa. Els nens també poden heretar algunes condicions dels pares que generin ambliopia. Per tant, els nens amb antecedents familiars d'ambliopia o estrabisme haurien de ser avaluats per un oftalmòleg en edats primerenques.

És important remarcar que realitzar el tractament de la condició que causa l'ambliopia no guareix, necessàriament, aquesta malaltia. Després de tractar l'estrabisme, corregir la visió borrosa amb ulleres, o extreure una cataracta, s'ha de tractar l'ambliopia per separat.

 Sovint l'ambliopia no és detectada ja que un nen pot no ser conscient de tenir un ull que veu menys que l'altre. Tret que el nen amb ambliopia presenti un estrabisme o un altre indici obvi d'anomalia, no existeix res que suggereixi la presència d'aquesta condició als pares.

 DETECCIÓ I DIAGNÒSTIC

 L'ambliopia unilateral acostuma a  ser detectada després d'haver trobat una diferència de visió entre ambdós ulls. Encara que la mesura de la visió és difícil en nens petits, els oftalmòlegs i els optometristes, realitzen una estimació de la visió valorant el seguiment d'alguns objectes amb cada ull per separat o mitjançant la utilització de diversos test específics. Si un dels ulls és ambliop i cloem l'ull de millor visió, el nen pot intentar mirar per alguna petita obertura de l'oclusor falsejant el resultat, per això és important ser cautelosos amb la presa de la visió en els nens.

 Als tres o quatre anys, la visió pot mesurar-se de forma clara i fiable, encara que es requereix habilitat i experiència per detectar l'ambliopia. Una mala visió en un ull no sempre implica la presència d'aquesta malaltia. Sovint la visió pot ser normalitzada amb una prescripció d'ulleres. Per tant, l'oftalmòleg també realitzarà un examen meticulós de totes les estructures de l'ull per descartar anomalies com cataractes, inflamacions, tumors o altres patologies internes que puguin provocar una disminució de la visió.

TRACTAMENT

 El tractament de l'ambliopia s'enfoca cap a la major utilització de l'ull amb menor visió. S'acostuma a realitzar mitjançant l'oclusió de l'ull bo durant unes setmanes o mesos. Si és necessari, han de prescriure's ulleres per a la visió borrosa o el desequilibri d'enfocament. Algunes vegades, l'ambliopia es tracta no cloent completament l'ull, fent borrosa (penalització) la visió de l'ull sa mitjançant algun fàrmac o lentilles, per forçar al nen a usar l'ull ambliop. Si un estrabisme o una anomalia com cataractes es detecta, l'oftalmòleg ha de decidir el tractament mèdic o quirúrgic amb la finalitat de corregir el problema causant de l'ambliopia. Per tant, l'oclusió és el mètode que més sovint s'utilitza per corregir l'ambliopia i, en la majoria d'ocasions, s'acompanya d'exercicis visuals. Una oclusió excessiva o no controlada pot empitjorar la visió de l'ull clos, per la qual cosa és molt important seguir les instruccions marcades. 

En cas que l'ambliopia no sigui tractada, poden succeir alteracions severes: l'ull ambliop pot desenvolupar un defecte seriós i irreversible, la percepció en profunditat pot quedar molt reduïda i, si l'ull dominant pateix una malaltia o accident, pot resultar una pobra visió i sense possibilitat de millora. 

Els professionals de la visió poden instruir a la família sobre com tractar l'ambliopia, però és responsabilitat dels pares el dur a terme aquest tractament. Als nens no els agrada haver de portar un ull tapat, però els pares han de convèncer als seus fills que serà el millor per a ells. Freqüentment, l'èxit del tractament depèn de l'interès de la família en la seva evolució, i la seva habilitat per guanyar-se la cooperació del nen. En la majoria dels casos, els pares juguen un paper important i decisiu en la solució de l'ambliopia dels seus fills.

 LA PÈRDUA DE VISIÓ POT SER ÀMPLIAMENT PREVINGUDA 

L'èxit del tractament depèn de com sigui de profunda l'ambliopia i de l'edat del nen quan el tractament d'ambliopia va començar. Si el problema és tractat i detectat de forma precoç, la majoria de nens ambliops milloraran la visió, però el tractament pot prolongar-se fins als nou anys d'edat o fins i tot més. Si l'ambliopia ha estat detectada per primera vegada, després dels vuit o nou anys d'edat, el tractament no acostuma a ser tan efectiu, encara que en algunes ocasions en les quals és causada per diferències d'errors refractius (miopia, etc.), poden tractar-se amb èxit relatiu en joves o adults.

EN RESUM:

 1. Una bona visió es desenvolupa durant els primers anys de vida com a resultat de l'ús normal i adequat dels ulls. Un ull que no ha treballat correctament entre les primeres setmanes i els nou anys d'edat, no desenvoluparà una bona visió, convertint-se en un ull ambliop. 

2. Poques causes d'ambliopia presenten símptomes apreciables. Han de ser detectades mitjançant un examen visual. 

3. Les causes més importants d'ambliopia són els estrabismes, defectes de refracció (hipermetropia, miopia o astigmatisme), i patologies oculars com les cataractes.

 4. La detecció precoç per realitzar un tractament adequat per l'oftalmòleg i una estricta supervisió del nen per part dels pares, són la combinació de l'èxit per vèncer a l'ambliopia.

 
CONTACTI AMB NOSALTRES
Per demanar cita o resoldre algun dubte ompli el formulari amb totes les dades i ens posarem en contacte amb vostè el més aviat possible.
ENVIAR
 
 
  Ambliopia  
 
 
 
 
 
PREGUNTES FREQÜENTS