Área Oftalmológica Avanzada Dr. Vergés . C/Dalmases 42, 08017 Barcelona     |     93 551 33 00     |     info@cverges.com
 
CATALA | CASTELLANO | ENGLISH    
Youtube Facebook Blog Pacientes Blog Profesionales Twitter  LinkedIn RSS News
 
AA
 
 

QUÈ ÉS LA BLEFARITIS? 

S'anomena blefaritis a la inflamació de les parpelles. Sovint el seu origen es deu a un mal funcionament de les petites glàndules que es troben en el marge palpebral, al costat de les pestanyes. En condicions normals aquestes glàndules produeixen una secreció grassa que ajuda a lubricar la superfície de l'ull i la cara interna de les parpelles, prevenint l'evaporació de les llàgrimes. En els pacients amb blefaritis aquestes glàndules secreten més del normal, i contamina la llàgrima formant àcids grassos que irriten la superfície ocular.

El marge de les parpelles apareix en aquests casos inflamat i enrogit. L'ull irritat produeix secreció mucosa i proteïnes, i aquests s'acumulen en el marge palpebral, creant sovint una crosta que és més evident al matí. El dipòsit d'aquests materials proporciona les condicions òptimes per al creixement de bacteris. Els bacteris, al seu torn, alliberen toxines que contribueixen a irritar encara més les parpelles i a agreujar més el procés patològic.

 Per tant, en la blefaritis es produeix un “cercle viciós” que inclou disfunció de les glàndules de la parpella, irritació i formació de petites crostes en el marge palpebral, i infecció bacteriana. Si no es deté el procés es produeix un empitjorament progressiu amb inflamació dolorosa del marge palpebral, discomfort de la superfície ocular, i fins i tot disminució de la visió.

 La severitat de la blefaritis varia considerablement d'uns individus a uns altres. En alguns casos representa només una discreta molèstia, creant una lleu irritació de manera intermitent. En uns altres, és una malaltia més seriosa que pot fins i tot afectar a la visió.

 El tractament de blefaritis consisteix en la combinació de diverses de les següents opcions terapèutiques: 

HIGIENE PALPEBRAL

 Una de les formes més senzilles i eficaces de trencar el “cercle viciós” de la blefaritis és mantenir el marge palpebral tan net com sigui possible. Eliminant les petites crostes que es formen es dificulta el creixement de bacteris i s'ajuda a millorar el funcionament de les glàndules palpebrals.

 La millor manera de mantenir les parpelles netes és fregant-les suaument en l'àrea on es localitzen les pestanyes, mentre es mantenen tancades, mitjançant una petita gasa o un bastonet de cotó humitejats i impregnats amb sabó de pH neutre. Pot utilitzar-se algun dels sabons disponibles en farmàcies i els dissenyats especialment per a la neteja de les parpelles, o simplement un sabó suau de pH neutre (utilitzats habitualment en la higiene de nadons). La maniobra de neteja es realitzarà una o dues vegades per dia, depenent de la severitat de la blefaritis. 

-Tetraciclina i Doxiciclina.- La tetraciclina és una antibiòtic disponible des de fa diversos anys i més recent la doxiciclina. S'utilitzen amb freqüència en el tractament de la blefaritis, tant per la seva acció directa enfront dels bacteris com per la seva capacitat per millorar les secrecions de les glàndules de la parpella. Com les glàndules es troben sota la superfície de la pell, aquesta medicació ha de ser administrada oralment perquè sigui efectiva. 

Encara que hi ha diversos efectes indesitjables que poden presentar-se en prendre tetraciclines els dos més comuns són l'aparició de nàusees i la sensibilitat a l'exposició solar (qualsevol persona en tractament amb tetraciclina ha d'utilitzar protecció solar si ha d'estar exposada a la llum del sol durant períodes perllongats de temps) Les tetraciclines han de ser preses amb l'estómac buit perquè siguin efectives. Aquests efectes secundaris queden pràcticament anul·lats amb les doxiciclines, un antibiòtic de més recent síntesi que permet obtenir una eficàcia similar amb menor índex de complicacions.

 -Llàgrimes artificials. Gran part de les molèsties oculars de la blefaritis estan causades per irritants i toxines que es troben en la pel·lícula lacrimal i que han estat secretades pels bacteris o les glàndules del marge palpebral. Els efectes perjudicials d'aquestes toxines poden ser minimitzats per un rentat regular de la superfície ocular amb llàgrimes artificials. Hi ha un gran nombre d'aquests productes disponibles al mercat i poden classificar-se, bàsicament, en dos grups:

 1.-Llàgrimes artificials amb conservants. Contenen productes químics que prevenen el creixement de bacteris (conservants.) Tenen l'avantatge que poden utilitzar-se, tapar-se, i ser utilitzades de nou. Desafortunadament, molts d'aquests conservants poden irritar la superfície ocular. Algunes persones són fins i tot al·lèrgiques a ells i poden desenvolupar reaccions severes quan són utilitzats durant llargs períodes de temps.

 2.-Llàgrimes artificials sense conservants. Al no contenir conservants, és molt menys probable que puguin irritar la superfície ocular. El desavantatge és que han de ser envasats en petites quantitats i han de ser utilitzats immediatament després de ser oberts. Si no són utilitzats poc temps després de ser oberts, els bacteris poden créixer en ells i crear una infecció ocular severa. Les llàgrimes artificials sense conservants són també més cares. 

-Antibiòtics tòpics. Els antibiòtics tòpics (col·liri o pomada) són utilitzats sovint per tractar pacients amb blefaritis. Actuen contra els bacteris que formen part del “cercle viciós”. Els bacteris poden fer-se resistents als antibiòtics si són exposats a ells durant períodes perllongats de temps. Per aquest motiu, és millor per als pacients que tenen blefaritis utilitzar els antibiòtics només intermitentment (durant una o dues setmanes), sempre sota la supervisió del seu oftalmòleg. 

-Esteroides. Els esteroides s'utilitzen per reduir la inflamació i l'enrogiment causat per les secrecions irritants de les glàndules i els bacteris de la parpella. Reduint la inflamació es facilita que les glàndules recuperin la seva funció normal. Els esteroides també redueixen les secrecions i les crostes. 

Desafortunadament, els esteroides tòpics poden tenir efectes secundaris com la formació de cataractes o glaucoma quan s'utilitzen durant llargs períodes de temps. Com els antibiòtics, els esteroides solen estar indicats durant curts períodes de temps en el tractament de la blefaritis i sempre sota control estricte de l'oftalmòleg. 

ESTRATÈGIA DE TRACTAMENT

La nostra estratègia per tractar les blefaritis consisteix a interrompre el “cercle viciós” causant de la malaltia, actuant en cadascun dels punts implicats, combinant els tractaments abans esmentats segons cada pacient. Els medicaments que perden el seu efecte després d'un període de temps (antibiòtics tòpics) i els que poden donar complicacions després d'un ús perllongat (esteroides tòpics), són utilitzats únicament durant les primeres setmanes. Les tetraciclines i doxiciclina per via oral només són utilitzades en aquells casos més severs o rebels, i les dosis són reduïdes lentament una vegada s'ha obtingut una bona resposta. La neteja de les parpelles i les llàgrimes artificials són la base del tractament a llarg termini. Produeixen molt poques complicacions i solen mantenir un bon control de la blefaritis una vegada la malaltia ha respost a altres medicacions. La dosi exacta de cada medicació i la durada del tractament variaran d'un pacient a un altre en funció de la severitat, grau de resposta i control evolutiu.

 És important recordar que la blefaritis és una malaltia crònica. Molts pacients amb blefaritis l'han patit durant mesos o anys abans d'acudir a l'oftalmòleg. Com l'inici de la malaltia, la resposta a les medicacions pot ser també molt lenta. Poden ser necessàries diverses setmanes o fins i tot mesos de tractament, abans que es produeixi una millorança evident i cal recordar als pacients que, una vegada curada, pot repetir-se el procés, d'aquí el seu caràcter crònic i amb una marcada freqüència estacional. Els brots són més freqüents en els canvis d'estació.

 COM INSTIL.LAR-SE UN COL·LIRI

 Inclini el cap enrere, baixi la parpella inferior i instil·li UNA GOTA, sense tocar l'ull. 

COM APLICAR-SE UNA POMADA

 Inclini el cap enrere, baixi la parpella inferior i dipositi molt poca pomada “com un gra d'arròs”. La primera porció ha de rebutjar-se cada vegada que s'obre el tub.

 

 
CONTACTI AMB NOSALTRES
Per demanar cita o resoldre algun dubte ompli el formulari amb totes les dades i ens posarem en contacte amb vostè el més aviat possible.
ENVIAR
 
 
  Blefaritis  
 
 
 
 
 
 
PREGUNTES FREQÜENTS