Área Oftalmológica Avanzada Dr. Vergés . C/Dalmases 42, 08017 Barcelona     |     93 551 33 00     |     info@cverges.com
 
CATALA | CASTELLANO | ENGLISH    
Youtube Facebook Blog Pacientes Blog Profesionales Twitter  LinkedIn RSS News
 
AA
 
 

PER QUÈ NECESSITA ULLERES O LENTS DE CONTACTE? 

QUÈ SÓN ELS ERRORS REFRACTIUS? 

Per aconseguir una visió nítida, els rajos de llum travessen les estructures de l'ull i són focalitzats sobre la retina, membrana que entapissa la cavitat interna de l'ull. La còrnia, que és la finestra transparent de l'ull, juntament amb la lent que es troba dins del mateix (el cristal·lí), són els responsables de desviar o “refractar” els rajos de llum, procedents de l'exterior, per aconseguir que arribin perfectament enfocats a la retina, a la seva regió més posterior, la màcula. La retina rep la imatge formada pels rajos de llum i l'envia al cervell a través del nervi òptic, en forma d'estímul elèctric. 

La Miopia (mala visió des de lluny), la Hipermetropia (mala visió de prop), i l'Astigmatisme (visió distorsionada), ocasionen una arribada desenfocada de la llum a la retina, generalment per un desequilibri en l'estructura òptica de l'ull., per exemple un ull més llarg en els miops. La Presbícia (vista cansada) passa que quan la lent localitzada a l'interior de l'ull, el cristal·lí, perd la capacitat per enfocar els objectes propers. Aquestes alteracions es denominen “errors refractius”. 

Quan l'error refractiu es deu a un simple desajustament d'alguna de les estructures òptiques de l'ull, són de caràcter benigne però, quan el defecte és elevat, per exemple superior a 10 diòptries en la miopia, acostuma a  associar-se a altres problemes, com a patologia retiniana i, en aquests casos parlem d'errors refractius malignes o patològics. En els primers n'hi ha prou amb solucionar el problema òptic, amb ulleres lentilles o cirurgia i, en el segon grup, serà necessari, a més de corregir el problema òptic, és necessari l'estricte control de l'oftalmòleg, ja que poden presentar-se alteracions com a opercles retinians, en els quals es requereixi un tractament de làser per segellar-ho i evitar un possible despreniment de retina.

 Els símptomes més comuns dels errors de refracció són la visió borrosa i la incomoditat o fatiga visual. Tots ells són totalment corregibles amb unes ulleres o lents de contacte adequades o, actualment, mitjançant cirurgia.

 

MIOPIA (mala visió des de lluny) 

Miopia és el terme utilitzat per a aquella condició en la qual els ulls poden veure netament objectes propers però no poden identificar, amb nitidesa els objectes llunyans. La paraula “miopia” prové d'un terme grec que significa “ulls tancats” perquè les persones amb aquesta condició sovint tanquen lleugerament els ulls per millorar la visió de lluny (efecte estenopeic). 

Habitualment, la miopia té un factor hereditari que sovint es fa evident en els nens al voltant dels vuit a deu anys d'edat. Normalment, acostuma a incrementar-se com el creixement del cos durant l'adolescència i estabilitzar-se en l'edat adulta. El factor hereditari o els antecedents familiars són els factors de major influència en la miopia. Existeixen altres factors que podrien influir en el seu desenvolupament. La lectura o tasques de visió propera en condicions de baixa il·luminació, o deficiències en la nutrició, poden ser algunes d'elles.

La miopia pot ser produïda per una major longitud del globus ocular. L'ull descriu una forma més ovalada que rodona, i a causa d'aquest increment de la longitud, resulta impossible per al cristal·lí modificar suficientment la seva forma per aconseguir enfocar nítidament els objectes llunyans sobre la retina. Amb menor freqüència, la miopia pot ser causada per un canvi en la curvatura de la còrnia o un canvi en la forma del cristal·lí.

Els pacients diagnosticats amb una miopia simple, poden incrementar la seva miopia a mesura que el cos humà es desenvolupa.

 Encara que la miopia augmenti, és el resultat dels canvis normals durant el creixement. De la mateixa manera que el cos d'un nen creix durant l'adolescència, existeixen bastants canvis en la longitud de l'ull que provoquen la necessitat de canvis freqüents de cristalls o de graduació, igual que es canvia de sabates perquè el peu ha crescut. La miopia pot progressar ràpidament durant alguns anys però després les variacions són petites. Entre els 20 i els 40 anys d'edat, aquests canvis són mínims, podent incrementar-se novament cap als 60 anys, coincidint amb l'inici d'una cataracta.

TRACTAMENT: 

L'opció més utilitzada per al seu tractament són les ulleres o les lents de contacte. En ambdós casos no es produirà la curació de la malaltia, però si es podrà restablir l'enfocament de la llum sobre la retina. No existeix una evidència científica que ens indiqui que les lents de contacte o els exercicis visuals poden parar la progressió de la miopia. Encara que algunes persones utilitzen un procés d'adaptació de lents de contacte rígides anomenat ortoqueratologia, produint una millora visual temporal. Després del cessament en l'ús de les lents de contacte, la còrnia torna a la seva curvatura o forma original i la miopia apareix de nou.

 El tractament mèdic de la miopia mitjançant l'ús de fàrmacs ha estat durant molt temps un dels punts d'investigació més estudiats, però la realitat mostra que no existeix res plenament efectiu en aquest camp. 

El tractament quirúrgic de la miopia va adquirint major importància i el seu estudi i investigació segueixen avançant. D'aquesta manera, mitjançant les diferents tècniques de “cirurgia refractiva” es pot corregir la miopia. Actualment la més coneguda la denominada LASIK, en la qual mitjançant un làser d'excimer es modela i corregeix la curvatura corneal, modificant el poder refractiu de l'ull i, amb això, enfocant novament la llum sobre la retina de forma puntual. Aquesta tècnica ha evidenciat bons resultats, amb una gran efectivitat, encara que tampoc està exempta de riscos, especialment els que es relacionen amb la maniobra del tallat corneal amb el microqueratom. Altres alternatives són les lents intraoculars, especialment per a altes miopies o en casos de còrnia molt fina, on no es pot aplicar el làser. 

La miopia acostuma a ser detectada en revisions mèdiques visuals escolars o en revisions rutinàries en una visita oftalmològica o per l’optòmetre. 

Els pacients amb miopia haurien de realitzar revisions freqüents, sobretot en els anys de creixement. 


MIOPIA PATOLÒGICA

La miopia patològica és una forma menys freqüent de miopia. Generalment són aquelles miopies superiors a 8 ó 10 diòptries, on ja no es tracta d'un simple trastorn o desequilibri en els mitjans òptics de l'ull. Podem dir que és una autentica malaltia que, a més de la necessitat de corregir el desenfoc òptic, hi ha una sèrie d'alteracions en els teixits de l'ull, bàsicament un envelliment precoç, on la retina és l'estructura més perjudicada. Té un caràcter hereditari amb major incidència familiar. La seva progressió és ràpida, podent associar-se a hemorràgies maculares o despreniment de retina. A causa d'aquestes circumstàncies és especialment necessari realitzar revisions freqüents per prevenir el procés degeneratiu. Quan es detecta una alteració retiniana, com a forats perifèrics, es podrà aplicar làser per segellar-los i evitar així el despreniment de retina.

HIPERMETROPÍA (mala visió de prop) 

Hipermetropia és el terme utilitzat per definir una relativa bona visió des de lluny i dificultat en la visió propera. En aquesta condició, en general, l'ull és més curt del normal (al contrari que en la miopia, on l'ull és sovint més llarg). Aquesta disminució en la longitud de l'ull provoca una dificultat perquè el cristal·lí enfoqui els objectes propers en la retina amb nitidesa. En menor mesura, un aplanament o un aprimament de la còrnia, poden ser també causes d’hipermetropia. 

Normalment, tots els nens en edat infantil són hipermetropes en grau moderat, i disminueix el seu valor durant l'adolescència, quan l'ull es desenvolupa, igual que la resta de les estructures de l'organisme. Les persones joves afectades per aquesta condició, habitualment poden veure correctament tant en la distància de lluny com en la de prop, ja que el poder d'enfocament del cristal·lí a aquestes edats és prou potent com per compensar el desequilibri òptic.

 Algunes hipermetropies en nens poden estar associades amb un estrabisme convergent, la desviació cap a dins dels ulls, a causa que els músculs oculars es contreuen fortament, tirant cap a dins, en realitzar el sobreesforç que suposa l'enfocament correcte.

Els nens no solen presentar símptomes visuals com a mal de cap o un altre tipus de fatiga visual, no obstant això, davant la pèrdua de l'interès en la lectura pot ser un primer avís de l'existència d'un cert grau d'hipermetropia que requereixi la visita de l'oftalmòleg i la prescripció d'ulleres per a la seva correcció. Cal recordar que aquesta afecció, igual que la miopia, també té una base hereditària amb major incidència familiar, així quan els pares pateixin hipermetropia, és necessari que a partir dels 3 anys es realitzin exploracions rutinàries cada any per part de l'oftalmòleg, per descartar la seva presència i, tractar-la en cas que fos necessari, per prevenir l'ambliopia (ull gandul) o l'estrabisme convergent. 

TRACTAMENT

La hipermetropia acostuma a corregir-se mitjançant ulleres o lents de contacte i, modernament mitjançant cirurgia làser. La correcció de petites hipermetropies en nens, especialment quan no presenten altres símptoma visuals, no és necessari. En aquests casos es recomana realitzar un control periòdic de revisions per part de l'oftalmòleg. Només en aquells casos d’hipermetropia elevada o associats a una desviació ocular necessitaran ser tractats amb ulleres, lents de contacte o cirurgia.

 

ASTIGMATISME 

L'astigmatisme acostuma a estar causat per la distorsió o irregularitat de la còrnia, superfície anterior de l'ull. En el cas d'una visió normal sense distorsió, la còrnia sol ser uniforme i amb similar curvatura en totes les direccions, es tractaria d'una superfície gairebé esfèrica. Quan un individu pateix astigmatisme, la còrnia està deformada i és més corbada en un dels seus eixos, com si agafem una pilota rodona i la comprimim, es transforma en un òval, s'assembla més a una pilota de rugbi o a un meló que a una pilota de futbol. L'efecte de l'astigmatisme en la percepció de les figures és similar a l'observat quan mirem un mirall amb una superfície ondulada, com els que trobem en parcs d'atraccions que fan que ens vegem molt més alts o més amples o massa prims. Acostuma a ser hereditari, estant present en el naixement i freqüentment no pateixen grans variacions al llarg de la vida. 

La majoria de la població té un cert grau d'astigmatisme i sovint no requereixen correcció amb ulleres o lents de contacte, és el que denominem astigmatisme fisiològic.

 

TRACTAMENT

La correcció de l'astigmatisme no és difícil si la distorsió procedeix d'una deformació regular i definida en la còrnia. En aquests casos, mitjançant una deformació compensatòria similar en ulleres, pot neutralitzar la distorsió de la còrnia, de la mateixa forma podem fer amb lentilles o amb cirurgia, on el làser modela la còrnia fins a regularitzar la superfície, transformant-la en esfèrica. En altres situacions com una cicatriu, fruit d'un traumatisme o una intervenció quirúrgica, poden ocasionar que la deformació de la còrnia sigui irregular. Els anomenats astigmatismes irregulars són més difícils de corregir ja que no és possible realitzar un vidre o lentilla que compensi aquesta deformació. Si la lesió és molt severa únicament es podrà millorar recomponent la còrnia mitjançant un trasplantament de còrnia. En l'actualitat disposem de sistemes làser que permeten remodelar cert grau d'irregularitats i, encara que no resol tots els casos, molts d'ells poden solucionar-se sense necessitat de recórrer a un trasplantament de còrnia, amb els inconvenients que això suposa. 

Normalment, la borrositat produïda per l'astigmatisme es corregeix mitjançant ulleres o lents de contacte. Les lents de contacte rígides o gas permeables corregeixen millor l'astigmatisme que la lent de contacte tova, però també existeixen lentilles toves que ho resolen i que poden ser-nos sovint de gran ajuda. Si la quantitat d'astigmatisme és elevada, els vidres que corregeixen aquesta condició poden provocar una distorsió en la visió lateral. Potències elevades d'astigmatisme tampoc són fàcilment corregibles amb les lents de contacte, ja que la lentilla pot bascular sobre la superfície corneal. Actualment disposem de lentilles conegudes com a lents tòriques, que poden solucionar millor aquest problema. Es mantenen estables gràcies a una modificació en la seva curvatura posterior que s'adapta a la cara anterior de la còrnia, millorant la seva estabilitat. Es reserva la cara anterior de la lent per incorporar la modificació òptica que corregirà l'astigmatisme .

 

PRESBICIA

A mesura que les persones van avançant en edat experimenten una major dificultat per enfocar els objectes propers, fent-se necessari les ulleres per a la lectura o tasques en visió propera. Aquesta condició és el que denominem presbícia o vista cansada. 

Moltes persones no pateixen problemes en visió propera fins a passats els 40 anys, quan el cristal·lí perd part de la seva flexibilitat i no pot focalitzar clarament els objectes propers. La presbícia és una alteració inevitable, fisiològica, i normalment es corregeix amb ulleres o lentilles o, més recentment, amb cirurgia làser o implants de lents intraoculars. Una vegada s'inicia s'anirà incrementant progressivament fins als 60 o 70 anys. Generalment s'ha d'ajustar la graduació cada 3 ó 4 anys, especialment quan apareix. Les ulleres bifocals, trifocals o els tipus progressius poden ser la solució per prèsbites que pateixin un altre error refractiu com la miopia, hipermetropia o astigmatisme. 

Actualment s'ha demostrat que certs hàbits alimentaris poden influir en l'aparició en el curs de la presbícia. Existeixen exercicis especials, Teràpies Visuals que han demostrat una millora important en el control de la presbícia, a retardar la seva aparició i a l'hora d'enlentir la seva progressió.

 

 
CONTACTI AMB NOSALTRES
Per demanar cita o resoldre algun dubte ompli el formulari amb totes les dades i ens posarem en contacte amb vostè el més aviat possible.
ENVIAR
 
 
  Errors refractius  
 
 
 
 
PREGUNTES FREQÜENTS