Área Oftalmológica Avanzada Dr. Vergés . C/Dalmases 42, 08017 Barcelona     |     93 551 33 00     |     info@cverges.com
 
CATALA | CASTELLANO | ENGLISH    
Youtube Facebook Blog Pacientes Blog Profesionales Twitter  LinkedIn RSS News
 
AA
 
 

QUÈ ÉS L'ESTRABISME? 

L'estrabisme és una desviació en la posició dels ulls, de manera que es troben dirigint la mirada a punts diferents. Encara que és una condició freqüent, que afecta a un quatre per cent de la població infantil, pot aparèixer posteriorment durant la vida adulta. La desviació pot ser permanents i sempre apreciables, o pot anar i venir, semblant normal unes vegades i anormal altres. Un ull pot estar recte mirant al capdavant mentre que l'altre ull està desviat cap a dins, fora, a dalt o a baix. En altres casos, l'ull pot estar recte en algunes ocasions, i en unes altres l'ull dominant pot desviar-se. 

MÚSCULS OCULARS 

Existeixen sis músculs adherits a la part externa de cada ull que controlen els moviments. En cada ull, dos músculs mouen l'ull a dreta o a esquerra; els altres quatre músculs mouen l'ull a dalt o a baix i controlen la inclinació o gir dels ulls arrossegant com si es tractés de les brides d'un cavall. Quan ambdós ulls estan alineats i enfocant un objecte de fixació, tots els músculs de cada ull han d'estar equilibrats i treballant junts en paral·lel. Quan els músculs extraoculars no treballen units i equilibrats, es produeix una desalineació que genera l'estrabisme.

Els ulls estan dissenyats per enfocar les imatges nítidament sobre retina i llavors enviar el senyal generat al cervell. Si ambdós ulls estan alineats sobre el mateix objectiu, la porció del cervell encarregada de la visió pot fusionar les dues imatges en una imatge simple i tridimensional. Això crea la percepció en profunditat i la visió binocular, les quals estimulen als ulls a treballar junts i mantenir una "imatge" en el cervell. Quan un ull es desvia com en un estrabisme, dues imatges diferents són enviades al cervell. Si el nen és jove, el cervell aprèn a ignorar la imatge de l'ull desviat, ho anul·la, i pot veure solament la imatge de l'ull alineat o la de l'ull de millor visió, és a dir el cervell s'adapta a la seva situació. Això causa una pèrdua en la percepció de profunditat. Els adults que desenvolupen un estrabisme, per exemple després d'un traumatisme, tindran visió doble (diplòpia) perquè el seu cervell no està entrenat per a aquesta situació, i no sap ignorar o suprimir la imatge de l'ull feble o desviat. 

L'alineació normal d'ambdós ulls durant la infància permet el desenvolupament d'una bona visió en cada ull. Una alineació anormal dels ulls, com en el cas d'un estrabisme, pot ser la causa d'una reducció del nivell de visió o d'una ambliopia (ull gandul). L'ambliopia es produeix en aproximadament la meitat dels nens amb estrabisme. El cervell reconeixerà la imatge més nítida i ignorarà la imatge de pitjor qualitat que genera l'ull de més dèbil o ambliop. L'ambliopia sovint pot ser tractada mitjançant l'oclusió de l'ull dominant, en benefici de la visió de l'ull més feble. Si l'ambliopia és detectada durant els primers anys de vida, el tractament acostuma a ser satisfactori. Si el tractament necessari no s'aplica en el moment adequat, l'ambliopia o reducció de la visió generalment resultarà permanent o de més difícil resolució. Per regla general, com més ràpidament s'instauri el tractament de l'ambliopia, major probabilitat de recuperar la visió (VEURE AMBLIOPIA) 

CAUSES I SÍMPTOMES

 L'estrabisme és causat per un desequilibri muscular. Tot i així, la raó exacta del desequilibri que origina un estrabisme no és comprensible en tots els casos. És conegut que l'estrabisme pot tenir factors hereditaris i aparèixer amb major freqüència en una determinada família. Aquesta condició es produeix per igual en dones i en homes.

 El cervell controla els músculs oculars. Aquest fet explica el perquè els nens amb paràlisi cerebral, síndrome de Down, hidrocefàlies o alteracions neurològiques, pateixen sovint un estrabisme. D'altra banda, si la visió d'un ull és borrosa a causa d'una cataracta o una lesió, llavors l'ull tendirà a desviar-se ja que si no veu bé es perd l'estímul per alinear la vista. 

El primer símptoma o signe que s'aprecia és que l'ull no està recte. De vegades, les persones joves tanquen un ull davant la lluentor de llum del sol i això pot indicar una falta o pobra percepció de profunditat. Alguns nens busquen girs o inclinacions de cap per compensar l'estrabisme i aconseguir una posició en la qual els ulls estiguin funcionant junts i alineats, això es denomina "torticoli". 

Els pares sovint tenen la falsa impressió que els nens poden agreujar o accentuar el problema, però encara que sí que és cert que la fatiga, el cansament o l'estrès poden empitjorar de forma transitòria l'estrabisme, els nens no agreugen l'estrabisme a voluntat. Una vegada se sospiti de la possible desviació d'un ull, és necessari un examen precís per part de l'oftalmòleg per determinar la causa i començar el tractament. 

DETECCIÓ I DIAGNÒSTIC

Un nen pot ser examinat pel pediatre, l'oftalmòleg, o l'optometrista durant la infància, amb la finalitat de valorar el potencial real del problema, especialment si s'associa estrabisme o ambliopia. Sovint els pares poden que no detectin l'estrabisme sense l'ajuda de , l'oftalmòleg, ja que en moltes ocasions és difícil diferenciar entre dos ulls que semblen estar desalineats i un estrabisme veritable. Normalment els nens petits presenten la base del nas ample, deixant un plec cutani superficial simulant que l'ull tendeixi a amagar-se sota ell i donant-nos l'aparença d'un estrabisme. Només l'oftalmòleg està capacitat per diferenciar i distingir aquesta situació fisiològica d'un estrabisme real.

 Encara que no existeix una idea uniforme sobre l'edat a la qual han d'examinar-se els nens per primera vegada, es recomana que davant la sospita de qualsevol alteració en els ulls, s'acudeixi a l'oftalmòleg, especialment en aquells casos que ja existeixen antecedents familiars. En cas contrari, bastarà iniciar una primera revisió als 3 anys de vida. Afortunadament existeixen una gran varietat de proves per a nadons i nens. Si l'examen visual es retarda fins que el nen entra a l'escola, pot ser massa tarda per al tractament adequat d'un estrabisme o d'una ambliopia. Ocasionalment, una desviació dels ulls pot ser causada per una cataracta o un tumor dins de l'ull. Per això és important el reconeixement al més aviat possible.

TRACTAMENT 
Els objectius del tractament són els de mantenir l'agudesa visual, alinear els ulls i restablir la visió binocular. El tractament de l'estrabisme depèn directament de la causa que ho provoqui. Pot estar dirigit cap a la solució d'un desequilibri muscular, l'extracció d'unes cataractes o altres condicions que puguin provocar que un ull es desviï. Després d'un minuciós examen, incloent l'avaluació de les estructures internes de l'ull, l'oftalmòleg ha de recomanar el tractament òptic, mèdic o quirúrgic apropiat.  L'oclusió de l'ull dominant estimula l'ús de l'ull ambliop i pot ser necessari per restablir la visió. 


Els dos tipus d'estrabisme més freqüents són, l'endotropia (quan l'ull és desviat cap al nas), i l'exotropia (quan l'ull és desviat cap a fora.) L'endotropia és l'estrabisme més comú en els nens. En aquests casos els nens no aprendran a llegir utilitzant els dos ulls conjuntament i pot veure's afectada la visió de l'ull més feble. En molts casos, una cirurgia precoç és necessària per alinear els ulls i garantir l'obtenció d'una bona visió binocular i prevenir la pèrdua de visió permanent d'un dels ulls en el nen. L'objectiu de la cirurgia és ajustar la posició i tensió muscular d'un o ambdós ulls perquè s'alineïn i recuperin la possibilitat d'enfocar els objectes de forma simultània. 

Un altre tipus d'endotropia freqüent en els nens, després dels dos anys, és el causat per la necessitat d'una correcció òptica. Aquests pacients són hipermetropes i tenen la capacitat de forçar els mecanismes d'enfocament per compensar la hipermetropia, permetent-los veure bé des de lluny i de prop. El sobreesforç excessiu que han de realitzar per enfocar les imatges, els provoca que els ulls es desviïn cap al nas. Portant les ulleres s'iguala, disminueix i equilibra l'esforç realitzat amb els seus ulls, així desapareix o es corregeix parcialment la desviació ocular. Ocasionalment, fàrmacs o unes lents especials denominades prismes, poden utilitzar-se per ajudar a una focalització adequada i en altres casos, exercicis visuals (ortòptica i pleòtica) són necessaris per ajudar als nens a controlar els seus ulls. 

Una desviació de l'ull cap a fora o exotropia, és un altre dels tipus d'estrabisme més freqüents. S'acostuma a produir quan el nen està enfocant objectes de visió llunyana i acostuma a associar-se a miopia. Sovint l'exotropia sol ser intermitent, és a dir solament apareix en determinats moments i sobretot, quan el nen està cansat, fatigat o malalt. Els pares poden notar que el nen cluca un ull per la lluentor de la llum del sol. Encara que les ulleres o la teràpia prismàtica solen reduir la quantitat de desviació en alguns pacients, la cirurgia acostuma a ser necessària. 

La cirurgia de l'estrabisme normalment és un tractament segur i eficaç, però no substitueix a les ulleres o a la teràpia d'ambliopia. 

Durant la cirurgia es realitza una petita incisió que permet l'accés als músculs per poder modificar la seva oposició i amb això les forces de tracció que exerceixen sobre els ulls. La selecció del múscul o músculs que han de ser operats depèn de la direcció cap a on es desviï l'ull. Malgrat una avaluació clínica meticulosa i la selecció de la tècnica quirúrgica adequada, pot passar que després del tractament els ulls quedin més alineats però no perfectes. En aquests casos, l'ajust fi i precís depèn de la coordinació entre els ulls i la seva interpretació en el cervell, alguna cosa que pot millorar-se amb exercicis de teràpia visual. Alguns pacients poden necessitar després de la cirurgia l'ús de prismes o ulleres correctores. 

Es poden operar un o ambdós ulls al mateix temps. Es requereix anestèsia general en el cas dels nens, mentre que en els adults es pot realitzar una anestèsia local. El temps de recuperació normalment és ràpid i es pot restablir l'activitat normal en pocs dies. 

La cirurgia primerenca és recomanable en estrabismes importants perquè així els nens poden desenvolupar la visió normalment, evitant l'aparició d'ambliopies o altres trastorns. Quan el nen creix, les possibilitats d'aconseguir una visió normal disminueixen. A més, el factor estètic d'un ull desviat pot tenir efectes negatius en l'autoestima del nen. Com amb qualsevol cirurgia, la cirurgia de l'estrabisme també té alguns riscos. Són mínims però cal considerar les infeccions, hemorràgies i altres complicacions que poden portar a una pèrdua o disminució de la visió.

 
En els últims anys s'està aplicant un altre tipus de cirurgia mitjançant la injecció de toxina Botulínica per relaxar el múscul i permetre una millor motilitat. 

LA PÈRDUA DE VISIÓ ES POT PREVENIR

 El tractament de l'estrabisme és més eficaç durant la infància. Establir la visió binocular en un adult o adolescent és molt més difícil encara que l'alineació estètica pot aconseguir-se a qualsevol edat, diferenciant així entre cura funcional i cura estètica. Si s'adquireix consciència de la prevenció de l'estrabisme i de l'alineació de la desviació dels ulls, l'ambliopia o pèrdua de visió es pot prevenir. 

En resum:

- Els nens amb estrabisme, no provoquen de forma conscient que la desviació s'agreugi més.
- El tractament de l'estrabisme pot ser no quirúrgic i inclou fàrmacs, ulleres o entrenament visual.

- Si el tractament quirúrgic està indicat, és prudent alinear els ulls quan els nens són petits, per permetre el normal desenvolupament dels mecanismes de visió en ambdós ulls.

 
CONTACTI AMB NOSALTRES
Per demanar cita o resoldre algun dubte ompli el formulari amb totes les dades i ens posarem en contacte amb vostè el més aviat possible.
ENVIAR
 
 
  Estrabisme  
 
 
 
 
PREGUNTES FREQÜENTS