Área Oftalmológica Avanzada Dr. Vergés . C/Dalmases 42, 08017 Barcelona     |     93 551 33 00     |     info@cverges.com
 
CATALA | CASTELLANO | ENGLISH    
Youtube Facebook Blog Pacientes Blog Profesionales Twitter  LinkedIn RSS News
 
AA
 
 

EN QUÈ CONSISTEIX UN EXAMEN OFTALMOLÒGIC

Un examen oftalmològic complet depèn de múltiples factors, com l'edat, la data de l'última revisió, els antecedents familiars o la presència d'altres malalties. Per tant la visita que realitzarà l'oftalmòleg consisteix en una exploració bàsica, que serà similar en la majoria d'ocasions, i una exploració complementària que podrà variar segons cada situació. Algunes de les proves no les realitza l'oftalmòleg, sinó un tècnic o una infermera especialitzada, que informaran dels resultats al metge. Els apartats més importants d'una revisió oftalmològica són:

 HISTORIAL MÈDIC

 Durant l'exploració inicial ha d'explicar el seu historial mèdic i familiar. Això pot incloure preguntes sobre la seva salut general, al·lèrgies, medicació i cirurgies o malalties oculars passades. És fonamental que el pacient col·labori amb el metge, ja que si s'omet alguna informació que pogués ser important, pot ocasionar errors diagnòstics i terapèutics. La legislació espanyola considera que el pacient té l'obligació de facilitar tota la informació que sol·liciti el seu metge per establir un enfocament correcte de la malaltia.

 AGUDESA VISUAL 

L'agudesa visual és la quantitat de visió que disposem per enfocar i percebre de forma conscient, els detalls dels objectes que mirem. Es determina mitjançant la visualització de figures o lletres de mides diferents. La visió central ve determinada per la capacitat de llegir la línia més petita a una determinada distància, generalment 5 metres per a la visió llunyana i 30 cm per a la visió propera. El test d'agudesa visual pot fer-se amb o sense ulleres.

 L'agudesa visual pot no ser la mateixa en ambdós ulls. Una alteració en un dels ulls pot passar desapercebuda durant molts anys, ja que l'ull amb visió normal aconseguia una agudesa binocular correcta. Circumstàncies com aquestes es posen de manifest en una revisió rutinària de l'òptic o de l'oftalmòleg. 

Els pacients que utilitzen ulleres han de realitzar controls periòdics per ajustar la graduació. Amb el pas del temps és freqüent que la potència dels defectes refractius: miopia, hipermetropia, etc., canviïn la potència les diòptries. És recomanable realitzar un control de la graduació cada 1 ó 2 anys, podent variar en cada cas i segons la indicació de l'oftalmòleg.

 LA REFRACCIÓ 

Denominem errors refractius a totes aquelles situacions que provoquen un desequilibri en l'estructura òptica de l'ull. El resultat és la percepció dels objectes desenfocats. Els errors refractius inclouen: 

  • incapacitat per veure clarament els objectes llunyans (miopia)
  • incapacitat per veure clarament objectes propers (hipermetropia)
  • visió torta o deformada (astigmatisme)
  • dificultat per canviar l'enfocament des de lluny a de prop (presbícia)

 

En aquests casos s'utilitzen una sèrie de tècniques diagnostiques per conèixer i quantificar els errors refractius, és el que denominem "refracció". En ocasions, especialment en nens l'oftalmòleg, utilitza gotes per bloquejar la variabilitat d'enfocament, per eliminar els factors d'error que això suposa, així com per poder obtenir una graduació correcta sense necessitat de dependre de les reposades del nen. Després de la refracció, si és necessari, es prescriu una recepta on s'indica la correcció que hauran de tenir els vidres de les ulleres. Amb la recepta prescrita l'òptic podrà interpretar la graduació i realitzar les ulleres.

 EXPLORACIÓ DE LES PARPELLES

 El seu oftalmòleg determina la salut de les seves parpelles, glàndules lacrimals i el sistema de drenatge lacrimal. Aquestes estructures tenen una funció bàsica per al normal funcionament dels ulls. L'exploració consisteix a determinar l'anatomia i motilitat palpebral, així com la quantitat de llàgrima que segrega l'ull, com lubrifica la superfície anterior del globus ocular i l'evacuació de la llàgrima a través dels punts lacrimals, confirmant que no existeix cap resistència.

 Diverses malalties sistèmiques com a processos reumàtics, hipertiroïdisme, etc., poden causar trastorns en parpelles i fluídica de la llàgrima.

 EXPLORACIÓ DELS MÚSCULS DE L'ULL

Els ulls poden moure's ràpidament i amb major precisió que qualsevol altra part del seu organisme. L'observació del moviment dels seus ulls pot revelar alteracions de la posició o falta de paral·lelisme, revelant problemes de coordinació o neurològics. El moviment normal dels ulls depèn de l'activitat sincronitzada de 12 músculs que envolten els ulls, és la musculatura extrínseca.

Els músculs intrínsecs de l'ull controlen el diàmetre de la pupil·la. Aquests músculs són avaluats observant la resposta pupil·lar a la llum, contracció o miosis i dilatació o midriasis. Una resposta anormal de la pupil·la pot indicar una alteració neurològica greu. 

TONOMETRÍA

Un dels aspectes més importants dels ulls és la pressió intraocular. La prova que utilitzem per a la seva determinació es denomina tonometria, i s'utilitza un instrument específic, el tonòmetre. El tonòmetre s'aproxima fins a contactar lleugerament la superfície de la còrnia per mesurar la pressió de l'ull mitjançant la lectura de la força aplicada per aplanar un àrea determinada de la còrnia. Com la còrnia és extremadament sensible, el seu oftalmòleg utilitzarà unes gotes anestèsiques perquè no li molesti.

Actualment disposem de mètodes que poden determinar la pressió ocular sense necessitat de contactar amb l'ull, eliminant els inconvenients que això suposa. Es realitza mitjançant la projecció d'un doll d'aire, és el que coneixem com pneumotonometria. La pressió de l'ull oscil·la entre 14 i 20 mm d'Hg., amb un valor mitjà de 16 mm Hg. Per sobre o per sota del rang normal, poden aparèixer problemes greus, com el glaucoma, ocasionant pèrdues de visió que poden acabar en una ceguesa irreversible.

EXPLORACIÓ AMB LLUM DE FENEDURA

Aquesta exploració consisteix a projectar un feix de llum estret sobre l'ull. La llum penetra a l'interior

del globus, "tallant" els teixits transparents, fins a la retina. L'oftalmòleg, col·locat davant i amb l'ajuda d'un microscopi, visualitza les estructures de l'ull: la còrnia, l'iris, el cristal·lí i el vitri. Amb el llum de fenedura es pot detectar una cataracta abans que comenci a afectar la visió. 

EXAMEN OFTALMOSCÒPIC

 L'oftalmoscopi és un instrument que il·lumina l'interior de l'ull, permetent que el seu oftalmòleg examini la retina, o el fons de l'ull, a través de la pupil·la. Freqüentment s'instil·len gotes per dilatar la pupil·la i ajudar a l'exploració, encara que modernament disposem d'instruments molt sofisticats que permeten realitzar aquest examen sense necessitat de gotes. 

L'avaluació oftalmoscòpica de l'ull i la interpretació per l'oftalmòleg és una part important de l'exploració ocular. Existeixen múltiples malalties que es manifesten inicialment per alteracions que poden evidenciar-se mitjançant aquest examen, com la diabetis, la hipertensió sanguínia, alteracions renals, metàstasis tumorals, leucèmies, etc., Per aquesta raó, molts internistes sol·liciten aquesta exploració, ja que ofereix una informació molt valuosa, tant per al diagnòstic com per al control evolutiu de la malaltia.

 CAMP VISUAL

 En algunes circumstàncies el seu oftalmòleg pot necessitar un estudi del seu camp visual (visió perifèrica.) Quan enfoquem un objecte, a més d'observar els seus detalls, també percebem els objectes que constitueixen l'escena que ho envolta, és la visió perifèrica. En determinades malalties, un dels signes bàsics, és la deterioració del camp perifèric, per això la seva determinació és important per establir un diagnòstic encertat. El glaucoma i certs processos neurològics, especialment tumors cerebrals, són les patologies on pot alterar-se el camp visual.

 INTERPRETACIÓ DEL RESULTAT DE L'EXPLORACIÓ OFTALMOLÒGICA 

Les dades obtingudes en els apartats que acabem de veure, han de ser avaluats per un oftalmòleg. L'oftalmòleg és un metge que després de finalitzar la seva llicenciatura i superar la proves d'accés MIR, s'ha especialitzat durant un mínim de 4 anys, en oftalmologia (tot el que es relaciona amb la visió i l'aparell ocular, tant en els aspectes fisiològics com a òptics i patològics), per això és l'únic capacitat per decidir els resultats de l'exploració realitzada. Només ell podrà informar del que passa en els seus ulls, així com establir la pauta terapèutica més indicada per resoldre el seu problema. S'ha d'establir una bona comunicació entre metge i pacient, de manera que el pacient disposi de tota la informació necessària perquè prengui una decisió totalment lliure sobre la conducta a seguir.

 El metge està obligat a transmetre, d'una forma clara i intel·ligible, tot allò que sol·liciti el pacient sobre la seva malaltia, i respectar la dignitat del pacient com a persona, així com la seva llibertat per prendre decisions. Quan es respecten aquests principis i s'estableix una relació de confiança, que queda plasmada en la signatura del consentiment informat, es pot establir el tractament proposat.

 
CONTACTI AMB NOSALTRES
Per demanar cita o resoldre algun dubte ompli el formulari amb totes les dades i ens posarem en contacte amb vostè el més aviat possible.
ENVIAR
 
 
  Examen  
 
 
 
 
 
 
 
PREGUNTES FREQÜENTS