Área Oftalmológica Avanzada Dr. Vergés . C/Dalmases 42, 08017 Barcelona     |     93 551 33 00     |     info@cverges.com
 
CATALA | CASTELLANO | ENGLISH    
Youtube Facebook Blog Pacientes Blog Profesionales Twitter  LinkedIn RSS News
 
AA
 
 

QUÈ ÉS GLAUCOMA?

 El glaucoma és una malaltia que condueix a la ceguesa. El glaucoma és força comú en adults per sobre de 35 anys. Dos o més de cada 100 persones, en aquest grup d'edat, realitzen algun tipus de tractament per a aquesta malaltia. Quan es diagnostica el glaucoma en estadis inicials, generalment es pot prevenir la ceguesa que aparegués si no s'establís cap tipus de tractament. 

Quan mirem un objecte, la imatge és transportada de la retina al cervell pel nervi òptic. Aquest nervi és com un cable elèctric. Conté un milió de filaments, cadascun d'ells transporta un missatge al cervell on s'uniran tots per produir la sensació visual. El glaucoma pot produir dany en aquests "filaments", causant punts cecs en el camp visual, amb caràcter irreversible. La gent rares vegades s'adona d'aquestes àrees cegues fins que s'ha produït un dany considerable. Si la totalitat del nervi òptic és destruïda, el resultat és una ceguesa. Afortunadament, en l'actualitat, això passa en rares ocasions ja que podem diagnosticar i iniciar el tractament abans que s'hagi instaurat el dany. 

La clau per a la prevenció del dany en el nervi òptic o la ceguesa del glaucoma, és el diagnòstic i el tractament precoç. Les revisions mèdiques de l'ull per part d'un oftalmòleg és la millor defensa contra el glaucoma. Per aquesta raó, els adults han d'acudir a un oftalmòleg cada any o dos anys com a màxim. 

Causes i Símptomes 

Un líquid clar i transparent anomenat humor aquós flueix contínuament a l'interior de l'ull. Aquest flux intern es pot comparar amb una aigüera en el qual l'aixeta està sempre oberta. Si el tub de desguàs s'embussa, l'aigua s'acumula en l'aigüera. Si el sistema de drenatge de l'ull està bloquejat, d'una manera semblant, s'acumula fluït a l'interior de l'ull augmentant la seva pressió al no poder sortir. La pressió elevada comprimeix els petits capil·lars que nodreixen al nervi òptic, dificultant l'aportació d'oxigen i nutrients (isquèmia), danyant la seva estructura fibril·lar. 

L'obstrucció d'aquestes "canonades" pot passar de 4 maneres:

- La més comuna, el "sistema de drenatge" pot tornar-se menys eficaç amb l'edat, embussar-se per dipòsits que s'acumulen lentament. Aquest bloqueig parcial causa un increment gradual de la pressió dins de l'ull. Es coneix com a glaucoma crònic d'angle obert perquè es desenvolupa lentament durant un període de temps. La majoria dels pacients adults glaucomatosos tenen aquest tipus de glaucoma. 

El glaucoma crònic d'angle obert pot llevar visió tan silenciosament que el pacient ignora el problema fins que es veu el nervi òptic danyat greument. Com no dóna símptomes, el millor camí per diagnosticar aquest tipus de glaucoma és mitjançant revisions periòdiques amb l'oftalmòleg. 

- Segon, el "sistema de drenatge" pot haver estat "fabricat" de forma defectuosa durant el període embrionari. Aquest tipus de defectes són els que apareixen en el glaucoma congènit, on les obertures de drenatge són anormals des del naixement, ja que l'ull del nen té major elasticitat que el de l'adult, quan la pressió de l'interior de l'ull està augmentada, l'ull, fàcilment deformable, pot allargar-se, dilatar-se com quan inflem un globus. Com a conseqüència, la part davantera de l'ull, la còrnia, pot arribar a enterbolir-se. El nen pot ser sensible a la llum i llagrimejar excessivament. Aquesta és una situació rara. No obstant això, tals símptomes o una altra sospita de problemes en els ulls d'un nen de poca edat han de portar a visitar a un oftalmòleg immediatament. 

- Tercer, en l'exemple de l'aigüera, una fulla de paper pot surar prop del desguàs i de sobte bloquejar l'obertura, es tanca l'àrea de drenatge i bloqueja tota la sortida de flux. En l'ull, l'iris pot actuar com la fulla de paper i pressionar contra l'àrea de drenatge i tancar-la, això pot incrementar ràpidament la pressió de l'ull. El bloqueig complet, produït sobtadament, del fluid que flueix fora de l'ull produeix un glaucoma agut d'angle tancat. Símptomes com visió borrosa, dolor sever, halos irisats al voltant de les llums, nàusees i vòmits portaran al pacient ràpidament a un oftalmòleg. Tret que aquesta situació sigui resolta ràpidament, pot produir-se ceguesa en un o dos dies.

- Quart, altres condicions incloses ferides, certes drogues, hemorràgies, tumors i inflamacions, poden de vegades bloquejar els canals de sortida en l'ull. Això pot incrementar la pressió dins de l'ull i conduir a un glaucoma secundari.

Detecció i Diagnòstic

El diagnòstic precoç es pot realitzar per un oftalmòleg durant una revisió rutinària. Durant l'examen de l'ull, l'especialista acostuma a determinar la pressió de l'ull. Això és només una part de l'examen del glaucoma. Utilitzant un instrument anomenat oftalmoscopi, l'oftalmòleg pot examinar el fons de l'ull per veure si el nervi òptic està sa i no està succeint cap dany. De vegades, pacients molt observadors refereixen la sensació de pèrdua de part del camp visual, de les àrees laterals o la presència de taques negres que no es mobilitzen en realitzar moviments del cap. En aquests casos si es realitza l'examen del camp visual es posarà de manifest aquesta troballa. Actualment disposem de proves diagnòstiques més sofisticades per posar de manifest un glaucoma en els seus estadis inicials, es tracta dels exàmens electrofisiològics, l'estudi de la circulació ocular i retroocular mitjançant ecografia doppler i, molt especialment l'estudi polarimetria de les fibres retinianes i del nervi òptic (GDx). Aquesta prova permet objectivar directament l'efecte de la pressió sobre les estructures neurològiques de l'interior de l'ull, determinant l'estat real en cada cas.

 Història de glaucoma en la família, o problemes generals de salut com a diabetis, enduriment de les artèries en l'arteriosclerosi, anèmia o tendència a pressió sanguínia baixa, són exemples de factors de risc. La raça negra és també un factor elevat de risc per a glaucoma. L'oftalmòleg ha de sospesar tots aquests factors abans de decidir quin pacient necessita tractament per a glaucoma, o quin pacient ha de controlar-se acuradament per sospita de glaucoma ja que el risc de desenvolupar glaucoma és major del normal. 

Tractament 
El glaucoma es controla habitualment amb gotes que s'administren en l'ull d'1 a 3 vegades al dia o amb pastilles que es donen en determinades combinacions. Aquestes medicacions actuen reduint la pressió de l'ull tant ajudant a sortir el flux de dins de l'ull com reduint la quantitat de flux que entra dins de l'ull. Per ser efectiva, aquesta medicació ha de ser administrada de forma regular. 

Els pacients que pateixen algun tipus de glaucoma necessiten exàmens periòdics per controlar l'eficàcia de la medicació, ja que com és una malaltia silent, és difícil adonar-se, per part del que la pateix, d'un possible empitjorament. Com a norma, el dany causat pel glaucoma no és reversible. Les gotes, les pastilles i la cirurgia són utilitzades per prevenir el dany futur abans que ocorri i per preservar la visió existent. 

No obstant això, el tractament ocasionalment pot produir inesperats efectes secundaris. Algunes gotes poden picar, enrogir l'ull i causar visió borrosa o mal de cap ocasional. Tals efectes secundaris desapareixen generalment després d'algunes setmanes.

Segons el fàrmac seleccionat, els efectes secundaris poden ser més perillosos. Els bloquejants dels receptors beta poden ocasionar trastorns en el ritme cardíac, canvis en la pressió sanguínia i dificultat en la respiració, per això estan especialment contraindicats en pacients cardiòpates o amb trastorns respiratoris. Les pastilles de vegades causen formigueig dels dits de les mans i els peus, somnolència, pèrdua d'apetit, alteracions intestinals i ocasionalment formació de pedres en el ronyó. Les pastilles generalment només són prescrites quan és absolutament necessari. Quan apareix algun dels símptomes assenyalats s'ha de comunicar ràpidament a l'oftalmòleg. 

Si la medicació és mal tolerada o no és efectiva en el control del glaucoma, cal pensar en la cirurgia. En molts casos, es pot realitzar una intervenció quirúrgica mínimament invasiva, sota anestèsia local i amb un traumatisme sobre els teixits mínim. Això significa una ràpida recuperació i un baix nivell de risc. Afortunadament, les complicacions greus en la nova cirurgia del glaucoma són rares. En molts casos, recomanar la cirurgia és més segur que permetre el dany progressiu del nervi òptic al no ser estricte en posar-se les gotes prescrites per l'oftalmòleg. 

CONVIURE AMB EL GLAUCOMA

El control del glaucoma amb medicació només pot ser efectiu si els pacients respecten l'horari en l'administració dels fàrmacs prescrits per l'oftalmòleg. La medicació no ha de parar-se sense primer consultar al seu oftalmòleg. És sempre important informar a tots els metges d'altres especialitats sobre les medicacions que està utilitzant per a l'ull, atès que els antiglaucomatosos poden produir trastorns en altres òrgans. Recordi, és la seva visió, i vostè ha de posar de la seva part per mantenir-la. 

LA PÈRDUA DE VISIÓ ÉS EN GRAN PART PREVENIBLE

 Si vostè és major de 35 anys, ha de descartar el glaucoma cada 2-3 anys. El seu oftalmòleg ha de ser consultat quan hi ha alguna disminució en la visió o dolor recurrent, o quan qualsevol altre símptoma, dels comentats més amunt, estiguin presents. Si es diagnostica ràpidament, la pressió de l'ull pot ser controlada i es pot prevenir un atac de glaucoma futur.

 
CONTACTI AMB NOSALTRES
Per demanar cita o resoldre algun dubte ompli el formulari amb totes les dades i ens posarem en contacte amb vostè el més aviat possible.
ENVIAR
 
 
  Glaucoma  
 
 
 
 
PREGUNTES FREQÜENTS